Principal > Documentació > Documents sobre DH

Declaració sobre una Cultura de Pau 


Nacions Unides, 13 de setembre de 1999.
L'Assemblea General,

Recordant la Carta de les Nacions Unides, inclosos els propòsits i principis que s'hi enuncien,
Recordant també que en la Constitució de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació
la Ciència i la Cultura es declara que "ja que les guerres neixen en la ment dels homes, és en la ment dels homes on han d'erigir-se els baluards de la pau",
Recordant a més la Declaració Universal de Drets Humans i altres instruments
internacionals pertinents del sistema de les Nacions Unides,
Reconeixent que la pau no només és l'absència de conflictes, sinó que també requereix un
procés positiu, dinàmic i participatiu en què es promogui el diàleg i es solucionin els
conflictes en un esperit d'enteniment i cooperació mutus,
Reconeixent també que el final de la guerra freda ha ampliat les possibilitats de reforçar una
cultura de pau,
Expressant profunda preocupació per la persistència i la proliferació de la violència i els
conflictes en diverses parts del món,
Reconeixent la necessitat d'eliminar totes les formes de discriminació i intolerància,
incloses les basades en la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, l'opinió política o d'altra mena, l'origen nacional, ètnic o social, la propietat, les discapacitats, el naixement o una altra condició,
Recordant la seva resolució 52/15, de 20 de novembre de 1997, que va proclamar l'any 2000
"Any Internacional de la Cultura de la Pau", i la seva resolució 53/25, de 10 de novembre de 1998, que va proclamar el període 2001-2010 "Decenni Internacional d'una cultura de pau i no violència per als infants del món",
Reconeixent la important funció que segueix desenvolupant l'Organització de les Nacions
Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura en la promoció d'una cultura de pau,
Proclama solemnement la present Declaració sobre una Cultura de Pau amb la finalitat que els
Governs, les organitzacions internacionals i la societat civil puguin orientar les seves activitats a través de les seves disposicions amb la finalitat de promoure i enfortir una cultura de pau en el nou mil·lenni:

Article 1
Una cultura de pau és un conjunt de valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de
vida basats en:
a) El respecte a la vida, el final de la violència i la promoció i la pràctica de la no violència per mitjà de l'educació, el diàleg i la cooperació;
b) El respecte ple dels principis de sobirania, integritat territorial i independència política dels Estats i de no ingerència en els assumptes que són essencialment jurisdicció interna dels
Estats, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional;
c) El respecte ple i la promoció de tots els drets humans i les llibertats
fonamentals;
d) El compromís amb la solució pacífica dels conflictes;
i) Els esforços per a satisfer les necessitats de desenvolupament i protecció del medi ambient
de les generacions present i futures;
f) El respecte i la promoció del dret al desenvolupament;
g) El respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes;
h) El respecte i el foment del dret de totes les persones a la llibertat d'expressió, opinió
i informació;
i) L'adhesió als principis de llibertat, justícia, democràcia, tolerància, solidaritat,
cooperació, pluralisme, diversitat cultural, diàleg i enteniment a tots els nivells de la
societat i entre les nacions;
i animats per un entorn nacional i internacional que afavoreixi a la pau.

Article 2
El progrés cap al ple desenvolupament d'una cultura de pau s'aconsegueix per mitjà de valors,
actituds, comportaments i estils de vida favorables de cara al foment de la pau entre les persones els grups i les nacions.

Article 3
El desenvolupament ple d'una cultura de pau està integralment vinculat a:
a) La promoció de la solució pacífica dels conflictes, el respecte i l'enteniment mutus i la cooperació internacional;
b) El compliment de les obligacions internacionals contretes en virtut de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional;
c) La promoció de la democràcia, el desenvolupament dels drets humans i les llibertats
fonamentals i el seu respecte i compliment universals;
d) La possibilitat que totes les persones a tots els nivells desenvolupin aptituds per al diàleg, la negociació, la formació de consens i la solució pacífica de conflictes;
e) L'enfortiment de les institucions democràtiques i la garantia de la participació plena en el procés del desenvolupament;
f) L'eradicació de la pobresa i l'analfabetisme i la reducció de les desigualtats entre les nacions i dintre d'elles;
g) La promoció del desenvolupament econòmic i social sostenible;
h) L'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona promovent la seva autonomia i una representació equitativa en tots els nivells de l'adopció de decisions;
i) El respecte, la promoció i la protecció dels drets de l'infant;
j) La garantia de la lliure circulació d'informació en tots els nivells i la promoció del
seu accés;
k) L'augment de la transparència i la rendició de comptes en la gestió dels assumptes públics;
l) L'eliminació de totes les formes de racisme, discriminació racial, xenofòbia i intolerància connexes;
m) La promoció de la comprensió, la tolerància i la solidaritat entre totes les civilitzacions, els pobles i les cultures, fins i tot cap a les minories ètniques, religioses i lingüístiques;
n) El respecte ple del dret a la lliure determinació de tots els pobles, inclosos els que viuen sota dominació colonial o sota altres formes de dominació o ocupació estrangera, tal com està consagrat en la Carta de les Nacions Unides i expressat en els Pactes internacionals de drets humans, així com en la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials continguda en la resolució 1514 (XV) de l'Assemblea General, de 14 de desembre de 1960.

Article 4
L'educació a tots els nivells és un dels mitjans fonamentals per a edificar una cultura de pau. En aquest context, és de particular importància l'educació en l'àmbit dels drets humans.

Article 5
Els governs tenen una funció primordial en la promoció i l'enfortiment d'una cultura de pau.

Article 6
La societat civil ha de comprometre's plenament en el desenvolupament total d'una cultura de pau.

Article 7
El paper informatiu i educatiu dels mitjans de difusió contribueix a promoure una cultura de pau.

Article 8
Ocupen una funció clau en la promoció d'una cultura de pau els pares, els mestres, els polítics, els periodistes, els òrgans i grups religiosos, els intel·lectuals, aquells que realitzen activitats científiques, filosòfiques, creatives i artístiques, els treballadors sanitaris i d'activitats humanitàries, els treballadors socials, aquells que exerceixen funcions directives en diversos nivells, així com les organitzacions no governamentals.

Article 9
Les Nacions Unides haurien de seguir ocupant una funció crítica en la promoció i l'enfortiment d'una cultura de pau a tot el món.