AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > documentació > documents sobre dh > tortura
 Documents de les Nacions Unides
Convenció Contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants
Resolució 39/46, de 10 de desembre de 1984
Entrada en vigor: 26 de juny de 1987, de conformitat amb l'article 27.1
Els Estats Parts en la present Convenció,
Considerant que, d'acord amb els principis proclamats en al Carta de les Nacions Unides, el reconeixement dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és la base de la llibertat, i la justícia la pau en el món,
Reconeixent que aquests drets emanen de la dignitat inherent a la persona humana,
Considerant l'obligació que incumbeix als Estats en virtut de la Carta, en particular de l'article 55, de promoure el respecte universal i l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals,
Tenint en compte l'article 5 de la Declaració Universal de Drets Humans i l'article 7 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que proclamen que ningú no serà sotmès a tortura ni a tractes o penes cruels, inhumans o degradants,
Tenint també en compte la Declaració sobre Protecció de Totes les Persones contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, aprovada per l'Assemblea General el 9 de desembre de 1975,
Desitjant fer més eficaç la lluita contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants en tot el món,
Han convingut:

PART I
Article 1
1. Als efectes de la present Convenció, s'entendrà pel terme "tortura" tot acte pel qual s'infligeixin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, siguin físics o mentals, amb el fi d'obtenir d'aquesta o d'un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès o que se sospiti que hagi comès, o d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan els esmentats dolors i sofriments els infligeixi un funcionari públic o una altra persona en l'exercici de funcions públiques, a instigació seva, o amb el seu consentiment o aquiescència. No es consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que hi siguin inherents o incidentals.
2. El present article s'entendrà sense perjudici de qualsevol instrument internacional o legislació nacional que contingui o pugui contenir disposicions de més abast.

Article 2
1. Tot Estat Part prendrà mesures legislatives administratives, judicials o d'una altra índole eficaces per impedir els actes de tortura en tot territori que estigui sota la seva jurisdicció.
2. En cap cas no podran invocar-se circumstàncies excepcionals com ara estat de guerra o amenaça de guerra, inestabilitat política interna o qualsevol altra emergència pública com a justificació de la tortura.
3. No podrà invocar-se una ordre d'un funcionari superior o d'una autoritat pública com a justificació de la tortura.

Article 3
1. Cap Estat Part no procedirà a l'expulsió, la devolució o l'extradició d'una persona a un altre Estat quan hi hagi raons fonamentades per creure que estaria en perill d´ésser sotmesa a tortura
2. A l'efecte de determinar si existeixen aquestes raons, les autoritats competents tindran en compte totes les consideracions pertinents, fins i tot, quan escaigui, l'existència en l'Estat de què es tracti d'un quadre persistent de violacions manifestes, patents o massives dels drets humans.

Article 4
1. Tot Estat Part vetllarà perquè tots els actes de tortura constitueixin delictes d'acord amb la seva legislació penal. Això mateix s'aplicarà a tota temptativa de cometre tortura i a tot acte de qualsevol persona que constitueixi complicat o participació en la tortura.
2. Tot Estat Part castigarà aquests delictes amb penes adequades en les quals es tindrà en compte la seva gravetat.

Article 5
1. Tot Estat Part disposarà allò que sigui necessari per instituir la seva jurisdicció sobre els delictes a què es refereix l'article 4 en els següents casos:
a) Quan els delictes es cometin en qualsevol territori sota la seva jurisdicció o a bord d'una aeronau o d'un vaixell matriculats en aquest Estat;
b) Quan el presumpte delinqüent sigui nacional d'aquest Estats;
c) Quan la víctima sigui nacional d'aquest Estat i aquest ho consideri apropiat.
2. Tot Estat Part prendrà igualment les mesures necessàries per establir la seva jurisdicció sobre aquests delictes en els casos en què el presumpte delinqüent es trobi en qualsevol territori sota la seva jurisdicció i aquest Estat no concedeixi l'extradició, d'acord amb l'article 8, a cap del Estats previstos en el paràgraf 1 del present article.
3. La present Convenció no exclou cap jurisdicció penal exercida d'acord amb les lleis nacionals.

Article 6
1. Tot Estat Part en el territori del qual es trobi una persona de la qual se suposi que ha comès qualsevol dels delictes a què es far referència en l'article 4, si, després d'examinar la informació de què disposa, considera que les circumstàncies ho justifiquen, procedirà a la detenció de l'esmentada persona o prendrà altres mesures per assegurar la seva presència. La detenció i les altres mesures es duran a terme d'acord amb les lleis d'aquest Estat i es mantindran solament pel període que sigui necessari a fi de permetre la iniciació d'un procediment penal o d'extradició.
2. Aquest Estat procedirà immediatament a una investigació preliminar dels fets.
3. La persona detinguda d'acord amb el paràgraf 1 del present article tindrà tota classe de facilitats per comunicar-se immediatament amb el representant corresponent de l'Estat de la seva nacionalitat que es trobi més pròxim o, si es tracta d'una apàtrida, amb el representant de l'Estat en què resideixi habitualment.
4. Quan un Estat, en virtut del present article, detingui una persona, notificarà immediatament aquesta detenció i les circumstàncies que la justifiquin als Estats a què es fa referència en el paràgraf 1 de l'article 5. L'Estat que procedeixi a la investigació preliminar prevista en el paràgraf 2 del present article comunicarà sense dilació els seus resultats als Estats abans esmentats i indicarà si es proposa exercir la seva jurisdicció.

Article 7
1. L'Estat Part en el territori de la jurisdicció del qual sigui trobada la persona de la qual se suposa que hagi comès qualsevol dels delictes a què fa referència l'article 4, en els supòsit prevists en l'article 5, si no procedeix a la seva extradició, sotmetrà el cas a les seves autoritats competents a l'efecte de l'enjudiciament.
2. Les dites autoritats prendran la seva decisió en les mateixes condicions que les aplicables a qualsevol delicte de caràcter greu, d'acord amb la legislació d'aquest Estat. En el s casos prevists en el paràgraf 2 de l'article 5, el nivell de les proves necessàries per l'enjudiciament o inculpació no serà de cap manera més poc estricte que el que s'aplica en els casos previst en el paràgraf 1 de l'article 5.
3. Tota persona encausada en relació amb qualsevol dels delictes esmentats en l'article 4 rebrà garanties d'un tracte just en totes les fases del procediment.

Article 8
1. Els delictes a què la referència l'article 4 es consideraran inclosos entre els delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d'extradició convingut entre Estats Parts. Els Estats Parts es comprometen a incloure els esmentats delictes com a cas d'extradició en tot tractat d'extradició que convinguin entre ells en el futur.
2. Tot Estat Part que subordini l'extradició a l'existència d'un tractat, si rep de l'altre Estat Part amb el qual no té tractat amb aquesta finalitat una sol.licitud d'extradició, podrà considerar la present Convenció com la base jurídica necessària per a l'extradició referent a aquests delictes. L'extradició estarà subjecta a la resta de condicions exigibles pel dret de l'Estat requerit.
3. Els Estats Parts que no subordinin l'extradició a l'existència d'un tractat reconeixeran aquests delictes com a casos d'extradició entre ells, a reserva de les condicions exigides pel dret de l'Estat requerit.
4. A l'efecte de l'extradició entre els Estats Parts, es considerarà que els delictes s'han comès, no solament en el lloc on varen ocórrer, sinó també en el territori dels Estats obligats a establir la seva jurisdicció d'acord amb el paràgraf 1 de l'article 5.

Article 9
1. Els Estats Parts es prestaran tot l'auxili possible pel que fa a qualsevol procediment penal relatiu als delictes prevists en l'article 4, incloent el subministrament de totes les proves necessàries per al procés que estiguin en poder seu.
2. Els Estats Parts compliran les obligacions que els incumbeixin en virtut del paràgraf 1 del present article d'acord amb els tractats d'auxili judicial mutu que hi hagi entre ells.

Article 10
1. Tot Estat Part vetllarà perquè s'incloguin una educació i una informació completes sobre la prohibició de la tortura en la formació professional del personal encarregat de l'aplicació de la llei, tant si aquest és civil com militar, del personal mèdic, dels funcionaris públics i d'altres persones que puguin participar en la custòdia, l'interrogatori o el tractament de qualsevol persona sotmesa a qualsevol forma d'arrestar, detenció o presó.
2. Tot Estat Part inclourà aquesta prohibició en les normes o instruccions que es publiquin en relació amb els deures i funcions d'aquestes persones.

Article 11
Tot Estat Part mantindrà sistemàticament en examen les normes i les instruccions, els mètodes i les pràctiques d'interrogatori, com també les disposicions per a la custòdia i el tractament de les persones sotmeses a qualsevol forma d'arrest, detenció o presó en qualsevol territori que estigui sota la seva jurisdicció, a fi d'evitar qualsevol cas de tortura.

Article 12
Tot Estat Part vetllarà perquè, sempre que hi hagi motius raonables per creure que dins la seva jurisdicció s'ha comès un acte de tortura, les autoritats competents procedeixen a una investigació ràpida i imparcial.

Article 13
Tot Estat Part vetllarà perquè tota persona que al.legui que ha sotmesa a tortura en qualsevol territori sota la seva jurisdicció tingui dret a presentar una queixa i que el seu cas sigui ràpidament i imparcialment examinat per les seves autoritats competents. Es prendran mesures per assegurar que qui presenti la queixa i els testimonis estiguin protegits contra mals tractes o la intimidació con a conseqüència de la queixa o del testimoni prestat.

Article 14
1. Tot Estat Part vetllarà perquè la seva legislació garanteixi a la víctima d'un acte de tortura la reparació i el dret a una indemnització justa i adequada, inclosos els mitjans per a la seva rehabilitació tan completa com sigui possible . En cas de mort de la víctima com a resultat d'un acte de tortura les persones a càrrec seu tindran dret a una indemnització.
2. Res del que es disposa en el present article no afectarà cap dret de la víctima o d'una altra persona a la indemnització que hi pugui haver d'acord amb les lleis nacionals.

Article 15
Tot Estat Part s'assegurarà que cap declaració que es demostri que ha estat feta com a resultat de tortura pugui ser invocada com a prova en cap procediment, llevat que sigui en contra d'una persona acusada de tortura com a prova que s'ha formulat la declaració.

Article 16
1. Tot Estat Part es comprometrà a prohibir en qualsevol territori sota la seva jurisdicció altres actes que constitueixin tractes o penes cruels, inhumans o degradants i que no arribin a ser tortura tal com es defineix en l'article 1, quan aquests actes siguin comesos per un funcionari públic o una altra persona que actuï en l'exercici de funcions oficials, o per instigació o amb el consentiment o l'aquiescència d'aquest funcionari o persona. S'aplicaran, en particular, les obligacions enunciades en els articles 10, 11, 12 i 13, substituint-hi les referències a la tortura per referències a altres formes de tractes o penes cruels, inhumans o degradants.
2. La present Convenció s'entendrà sense perjudici del que disposen altres instruments internacionals o lleis nacionals que prohibeixin els tractes i les penes cruels, inhumans o degradants o que es refereixin a l'extradició o expulsió.

Part II
Article 17
1. Es constituirà un Comitè contra la Tortura (denominat en endavant el Comitè), el qual exercirà les funcions que s'assenyalen més endavant. El Comitè estarà compost per deu experts de gran integritat moral i reconeguda competència en matèria de drets humans, que exerciran les funcions a títol personal. Els experts seran elegits pels Estats Parts tenint en compte una distribució geogràfica equitativa i la utilitat de la participació d'algunes persones que tinguin experiència jurídica.
2. Els membres del Comitè s'elegiran en votació secreta d'una llista de persones designades pels Estats Parts. Cadascun dels Estats Parts podrà designar una persona entre els propis nacionals. Els Estats Parts tindran present la utilitat de designar persones que siguin també membres del Comitè de Drets Humans establert d'acord amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i que estiguin disposades a prestar serveis en el Comitè contra la Tortura.
3. El membres del Comitè s'elegiran en reunions biennals dels Estats Parts convocades pel secretari general de les Nacions Unides. En aquestes reunions, per a les quals hi haurà quòrum amb dos terços dels Estats Parts, es consideraran elegits per al Comitè els candidats que obtinguin el nombre més alt de vots i la majoria absoluta dels vots dels representants del Estats Parts presents i votants.
4. L'elecció inicial es farà com a molt tard, sis mesos després de la data d'entrada en vigor de la present Convenció. Almenys quatre mesos abans de la data de cada elecció, el secretari general de les Nacions Unides dirigirà una carta als Estats Parts convidant-los a presentar les candidatures dins el termini de tres mesos. El secretari general prepararà una llista per ordre alfabètic de totes les persones designades d'aquesta manera, indicant els Estats Parts que les han designades, i la comunicarà als Estats Parts.
5. Els membres del Comitè s'elegiran per quatre anys. Podran ser reelegits si es presenta de nou la seva candidatura. No obstant això, el mandat de cinc dels membres elegits en la primera elecció expirarà al cap de dos anys; immediatament desprès de la primera elecció, el president de la reunió a què fa referència el paràgraf 3 del present article designarà. per sorteig els noms d'aquests cinc membres.
6. Si un membre del Comitè mor o renuncia o, per qualsevol altra causa, ja no pot exercir les seves funcions en el Comitè, l'Estat Part que en va presentar la candidatura designarà entre els seus nacionals un altre expert perquè exerceixi les seves funcions durant la resta del mandat, a reserva de l'aprovació de la majoria dels Estats Parts. Es considerarà atorgada la dita aprovació llevat que la meitat o més dels Estats Parts responguin negativament dins un termini de sis setmanes comptadores del moment en què el secretari general de les Nacions Unides els comuniqui la candidatura proposada.
7. Els Estats Parts sufragaran les despeses dels membres del Comitè mentre aquests exerceixin les seves funcions.

Article 18
1. El Comitè elegirà la seva Mesa per un període de dos anys. Els membres de la Mesa podran ser reelegits.
2. El Comitè establirà el propi reglament, en el qual es disposarà, entre altres coses que:
 a) Sis membres constituiran quòrum,
 b) Les decisions del Comitè es prendran per majoria de vots dels membres presents.
3. El secretari general de les Nacions Unides proporcionarà el personal i els serveis necessaris per a l'exercici eficaç de les funcions del Comitè en virtut de la present Convenció.
4. El secretari general de les Nacions Unides convocarà la primera reunió del Comitè. Després de la primera reunió, el Comitè es reunirà les vegades que prevegi els seu reglament.
5. Els Estats Parts seran responsables de les despeses que s'efectuïn per fer les reunions dels Estats Parts i del Comitè, incloent-hi el reembossament a les Nacions Unides de qualsevol despese, com ara les de personal i les de serveis, que facin les Nacions Unides d'acord amb el paràgraf 3 del present article.

Article 19
1. Els Estats Parts presentaran al Comitè, per conducte del secretari general de les Nacions Unides, els informes relatius a les mesures que hagin adoptat per fer efectius els compromisos que hagin contret en virtut de la present Convenció, dins els termini de l'any següent a l'entrada en vigor de la Convenció pel que fa a l'Estat Part interessat. A partir d'aleshores, els Estats Parts presentaran informes suplementaris cada quatre anys sobre qualsevol nova disposició que s'hagi adoptat, com també la resta d'informes que sol.liciti el Comitè.
2. El secretari general de les Nacions Unides trametrà els informes a tots els Estats Parts.
3. Tot informe serà examinat pel Comitè, el qual podrà fer els comentaris generals que consideri oportuns i els trametrà a l'Estat Part interessat. L'Estat part podrà respondre al Comitè amb les observacions que desitgin formular.
4. El Comitè, discrecionalment, podrà prendre la decisió d'incloure qualsevol comentari que hagi formulat d'acord amb el paràgraf 3 del present article, juntament amb les observacions que hagin rebut de l'Estat Part interessat, en el seu informe anual presentat d'acord amb l'article 24. Si ho sol.licita l'Estat Part interessat, el Comitè podrà també incloure còpia de l'informe presentat en virtut del paràgraf 1 del present article.

Article 20
1. El Comitè, si rep informació fiable que al seu parer sembli que indiqui de manera fonamentada que es practica sistemàticament tortura en el territori d'un Estat Part, convidarà aquest Estat Part a cooperar en l'examen de la informació i a presentar amb aquesta finalitat observacions en relació a la informació de què es tracti.
2. Tenint en compte totes les observacions que hagi presentat l'Estat Part de què es tracti, com també qualsevol altra informació pertinent de què disposi, el Comitè podrà, si decideix que això està justificat, designar un o uns quants dels seus membres perquè procedeixin a una investigació confidencial i informin urgentment el Comitè.
3. Si es fa una investigació d'acord amb el paràgraf 2 del present article, el Comitè demanarà la cooperació de l'Estat Part de què es tracti. D'acord amb aquest Estat Part, aquesta investigació podrà incloure una visita al seu territori.
4. Després d'examinar les conclusions presentades pel membre o membres d'acord amb el paràgraf 2 del present article, el Comitè trametrà les conclusions a l'Estat part de què es tracti, juntament amb les observacions o suggeriments que estimi pertinents en vista de la situació.
5. Totes les actuacions del Comitè a què es fa referència en els paràgrafs 1 a 4 del present article seran confidencials i es demanarà la cooperació de l'Estat Part en totes les etapes de les actuacions. Quan s'hagin conclòs les actuacions relacionades amb una investigació feta d'acord amb el paràgraf 2, el Comitè podrà, després de fer consultes amb l'Estat Part interessat, prendre la decisió d'incloure un resum dels resultats de la investigació en l'informe anual que presenti d'acord amb l'article 24.

Article 21
1. D'acord amb el present article, tot Estat Part en la present Convenció podrà declarar en qualsevol moment que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar les comunicacions en què un Estat Part al.legui que un altre Estat Part no compleix les obligacions que li imposa aquesta Convenció. Les esmentades comunicacions tan sols es podran admetre i examinar d'acord amb el procediment establert en aquest article si les presenta un Estat Part que hagi fet una declaració per la qual reconeix en relació a si mateix la competència del Comitè. El Comitè no tramitarà d'acord amb aquesta article cap comunicació relativa a un Estat Part que no hagi fet aquesta declaració. Les comunicacions rebudes en virtut del present article es tramitaran conformement al procediment següent:
a) Si un Estat Part considera que una altre Estat Part no compleix les disposicions de la present Convenció podrà assenyalar l'assumpte a l'atenció del dit Estat mitjançant una comunicació escrita. Dins un termini de tres mesos, comptador a partir de la data de recepció de la comunicació, l'Estat destinatari proporcionarà a l'Estat que hagi enviat la comunicació una explicació o qualsevol altra declaració per escrit que aclareixi l'assumpte, la qual ha de fer referència, fins allà on sigui possible i pertinent, als procediments nacionals i als recursos adoptats, en tràmit o que puguin utilitzar-se en aquest cas.
b) Si l'assumpte no es resol a satisfacció del dos Estats Parts interessats en el termini de sis mesos comptadors a partir de la data en què l'Estat destinatari hagi rebut la primera comunicació, qualsevol del dos Estats Parts interessats tindrà dret a sotmetre'l al Comitè, mitjançant notificació dirigida al Comitè i a l'altre Estat;
c) El Comitè entendrà de tot assumpte que se li sotmeti en virtut del present article després d'haver-se assegurat que s'han interposat i esgotat en aquest assumpte tots els recursos de la jurisdicció interna de què es pugui disposar, conformement als principis de dret internacional generalment admesos. No s'aplicarà aquesta regla quan la tramitació dels esmentats recursos es perllongui injustificadament o no sigui probable que millori realment la situació de la persona que sigui víctima de la violació de la present Convenció;
d) El Comitè farà les sessions a porta tancada quan examini les comunicacions previstes en el present article:
e) A reserva de les disposicions de l'apartat c), el Comitè posarà els seus bons oficis a disposició dels Estats Parts interessats a fi d'arribar a una solució amistosa de l'assumpte, fonamentada en el respecte de les obligacions establertes en la present Convenció. A aquest efecte, el Comitè podrà designar, quan pertoqui, una comissió especial de conciliació;
f) En tot assumpte que se li sotmeti en virtut del present article, el Comitè podrà demanar als Estats Parts interessats a què es fa referència en l'apartat b) que facilitin qualsevol informació pertinent;
g) Els Estats Parts interessats a què es fa referència en l'apartat b) tindran dret a estar representats quan l'assumpte s'examini en el Comitè i a presentar exposicions verbalment, o per escrit, o de les dues maneres;
h) El Comitè, dins els dotze mesos següents a la data de recepció de la notificació esmentada en l'apartat b), presentarà un informe en el qual:
 ï) Si s'ha arribat a una solució d'acord amb el que disposa l'apartat e), es limitarà a una breu exposició dels fets i de la solució aconseguida;
 ii) Si no s'ha arribat a cap solució d'acord amb el que disposa l'apartat e), es limitarà a una breu exposició dels fets i hi afegirà les exposicions escrites i les actes de les exposicions verbals que hagin fet els Estats Parts interessats.
Per a cada assumpte, s'enviarà l'informe als Estats Parts interessats.
2. Les disposicions del present article entraran en vigor quan cinc Estats Parts en la present Convenció hagin fet les declaracions a què fa referència el paràgraf 1 d'aquest article. Aquestes declaracions les dipositaran els Estats Parts en poder del secretari general de les Nacions Unides, el qual en trametrà còpia als altres Estats Parts. Tota declaració podrà retirar-se en qualsevol moment mitjançant notificació dirigida al secretari general . Aquesta retirada no serà obstacle perquè s'examini qualsevol assumpte que sigui objecte d'una comunicació ja tramesa en virtut d'aquest article; no s'admetrà en virtut d'aquest article cap nova comunicació d'un Estat Part una vegada que el secretari general hagi rebut la notificació de retirada de la declaració, llevat que l'Estat Part interessat hagi fet una nova declaració.

Article 22
1. Tot Estat Part en la present Convenció podrà declarar en qualsevol moment, conformement al present article, que reconeix la competència del Comitè per rebre i examinar les comunicacions enviades per persones sotmeses a la seva jurisdicció, o en nom seu, que al.leguin que són víctimes d'una violació per un Estat Part de les disposicions de la Convenció. El Comitè no admetrà cap comunicació relativa en un Estat part que no hagi fet aquesta declaració.
2. El Comitè considerarà inadmissible tota comunicació rebuda conformement a aquest article que sigui anònima, o que, al seu pare, constitueixi un abús del dret de presentar aquestes comunicacions, o que sigui incompatible amb les disposicions de la present Convenció.
3. Sense perjudici del que disposa el paràgraf 2, el Comitè assenyalarà les comunicacions que se li presentin conformement a aquest article a l'atenció de l'Estat Part en la present Convenció que hagi fet una declaració d'acord amb el paràgraf 1 i respecte del qual s'al.legui que ha violat qualsevol disposició de la Convenció. Dins un termini de sis mesos, l'Estat destinatari proporcionarà al Comitè explicacions o declaracions per escrit que aclareixin l'assumpte i exposin, si és el cas, la mesura correctiva que aquest Estat hagi adoptat.
4. El Comitè examinarà les comunicacions rebudes d'acord amb el present article a la llum de tota la informació posada a la seva disposició per la persona de què es tracti, o en nom seu, i per l'Estat Part interessat.
5. El Comitè no examinarà cap comunicació d'una persona, presentada conformement a aquest article, llevat que s'hagi assegurat que:
a) La mateixa qüestió no ha estat, ni és en aquell moment, examinada per un altre procediment d'investigació o solució internacional;
b) La persona ha exhaurit tots els recursos de la jurisdicció interna de què es pugui disposar; no s'aplicarà aquesta regla quan la tramitació dels esmentats recursos es perllongui injustificadament o no sigui probable que millori realment la situació de la persona que sigui víctima de la violació de la present Convenció.
6. El Comitè farà les seves sessions a porta tancada quan examini les comunicacions previstes en el present article.
7. El Comitè comunicarà el seu parer a l'Estat Part interessat i a la persona de què es tracti.
8. Les disposicions del present article entraran en vigor quan cinc Estats Parts en la present Convenció hagin fet les declaracions a què fa referència el paràgraf 1 d'aquests article. Aquestes declaracions els Estats Parts les dipositaran en poder del secretari general de les Nacions Unides, el qual en trametrà còpia als altres Estats Parts. Tota declaració podrà retirar-se en qualsevol moment mitjançant notificació dirigida al secretari general. Aquesta retirada no serà obstacle perquè s'examini qualsevol assumpte que sigui objecte d'una comunicació ja tramesa en virtut d'aquest article; no s'admetrà en virtut d'aquest article cap nova comunicació d'una persona, o feta en nom seu, una vegada que el secretari general hagi rebut la notificació de retirada de la declaració, llevat que l'Estat Part interessat hagi fet una nova declaració.

Article 23
Els membres del Comitè i els membres de les comissions especials de conciliació designats d'acord amb l'apartat e) del paràgraf 1 de l'article 21 tindran dret a les facilitats, privilegis i immunitats que es concedeixen als experts que duen a terme missions per a les Nacions Unides, d'acord amb el que disposen les seccions pertinents de la Convenció sobre Prerrogatives i Immunitats de les Nacions Unides.

Article 24
El Comitè ha de presentar un informe anual sobre les seves activitats en virtut de la present Convenció als Estats Parts i a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

PART III
Article 25
1. La present Convenció estarà oberta a la firma de tots els Estats.
2. La present convenció estarà subjecta a ratificació. Els instruments de ratificació es dipositaran en poder del secretari general de les Nacions Unides.

Article 26
La present Convenció estarà oberta a l'adhesió de tots els Estats. L'adhesió s'efectuarà mitjançant el dipòsit d'un instrument d'adhesió en poder del secretari general de les Nacions Unides.

Article 27
1. La present Convenció entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què hagi dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió en poder del secretari general de les Nacions Unides.
2. Per a cada Estat Part que ratifiqui la present Convenció o s'hi adhereixi després d' haver estat dipositat el vintè instrument de ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà en vigor el trentè dia a partir de la data en què aquest Estat hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d'adhesió.

Article 28
1. Tot Estat Part podrà declarar, en el moment de la firma o la ratificació de la present Convenció o de l'adhesió a aquesta, que no reconeix la competència del Comitè segons estableix l'article 20 .
2. Tot Estat Part que hagi formulat una reserva d'acord amb el paràgraf 1 del present article podrà deixar sense efecte aquesta reserva en qualsevol moment mitjançant notificació al secretari general de les Nacions Unides.

Article 29
1. Tot Estat Part en la present Convenció podrà proposar una esmena i dipositar-la en poder del secretari general de les Nacions Unides. El secretari general comunicarà l'esmena proposada als Estats Parts, i els demanarà que li notifiquin si desitgen que es convoqui una conferència d'Estats Parts amb la finalitat d'examinar la proposta i sotmetre-la a votació. Si dins els quatre mesos següents a la data d'aquesta notificació un terç almenys dels Estats Parts es declara a favor de la convocatòria, el secretari general de les Nacions Unides convocarà una conferència sota els auspicis de les Nacions Unides. Tota esmena adoptada per la majoria dels Estats Parts presents i votants en la conferència serà sotmesa pel secretari general a tots els Estats Parts per a la seva acceptació.
2. Tota esmena adoptada conformement al paràgraf 1 del present article entrarà en vigor quan dos terços dels Estats Parts en la present Convenció hagin notificat al secretari general de les Nacions Unides que l'han acceptada d'acord amb els seus respectius procediments constitucionals.
3. Quan les esmenes entrin en vigor seran obligatòries per als Estats Parts que les hagin acceptades, mentre que la resta d'Estats Parts continuaran obligats per les disposicions de la present Convenció i per les esmenes anteriors que hagin acceptat.

Article 30
1. Les controvèrsies que sorgeixin entre dos o més Estats Parts en relació amb la interpretació o l'aplicació de la present Convenció, que no puguin solucionar-se mitjançant negociacions, se sotmetran a l'arbitratge, a petició d'un dels Estats. Si en el termini de sis mesos comptadors a partir de la data de presentació de la sol.licitud d'arbitratge les Parts no aconsegueixen posar-se d'acord sobre la forma d'aquest, qualsevol de les Parts podrà sotmetre la controvèrsia al Tribunal Internacional de Justícia, mitjançant una sol.licitud presentada d'acord amb l'Estatut del Tribunal.
2. Tot Estat, en el moment de la firma o ratificació de la present convenció o de la seva adhesió, podrà declarar que no es considera obligat pel paràgraf 1 del present article. Els altres Estats Parts no estaran obligats per aquest paràgraf davant cap Estat que hagi formulat la dita reserva.
3. Tot Estat Part que hagi formulat la reserva prevista en el paràgraf 2 del present article podrà retirar-la en qualsevol moment notificant-ho al secretari general de les Nacions Unides.

Article 31
1. Tot Estat Part podrà denunciar la present Convenció mitjançant notificació feta per escrit al secretari general de les Nacions Unides. La denúncia produirà efecte un any després de la data en què el secretari general hagi rebut la notificació.
2. La dita denúncia no eximirà l'Estat Part de les obligacions que li imposa la present Convenció en relació a tota acció o omissió ocorreguda abans de la data en què hagi produït efecte la denúncia, ni la denúncia implicarà tampoc la suspensió de l'examen de qualsevol assumpte que el Comitè hagi començat a examinar abans de la data en què produeixi efecte la denúncia
3. A partir de la data en què produeixi efecte la denúncia d'un Estat Part, el Comitè no iniciarà l'examen de cap nou assumpte referent a aquest Estat.

Article 32
El secretari general de les Nacions Unides comunicarà a tots els Estats Membres de les Nacions Unides i a tots els Estats que hagin firmat la present Convenció o que s'hi hagin adherit:
 a) Les firmes, les ratificacions i les adhesions d'acord amb els articles 25 i 26;
 b) La data d'entrada en vigor de la present Convenció d'acord amb l'article 27, i la data d'entrada en vigor de les esmenes d'acord amb l'article 29;
 c) Les denúncies d'acord amb l'article 31.

Article 33
1. La present Convenció, els textos de la qual en àrab, xinès, espanyol, francès, anglès i rus són igualment autèntics, es dipositarà en poder del secretari general de les Nacions Unides.
2. El secretari general de les Nacions Unides n'enviarà còpies certificades a tots els Estats.

Edició inclosa a "Drets humans, recopilació dels principals textos relacionats amb la protecció dels drets fonamentals dels éssers humans". Consell de Mallorca, 1998.