AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > documentació > documents sobre dh > crims de guerra
 Documents de les Nacions Unides
Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat
Adoptada i oberta a la firma, ratificació i adhesió per l'Assemblea General en la seva resolució 2391 (XXIII), de 26 de novembre de 1968. Entrada en vigor: 11de novembre de 1970, d'acord amb l'article VIII
PREÀMBUL
Els Estats Parts en la present Convenció,
Recordant les resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides 3(I) de 13 de febrer de 1946 i 170 (II) de 31 d'octubre de 1947, sobre l'extradició i el càstig del criminals de guerra; la resolució 95 (I) d' 11 de desembre de 1946, que confirma els principis de dret internacional reconeguts per l'Estat del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg i per la decisió d'aquest Tribunal, i les resolucions 2184 (XXI) de 12 de desembre de 1966 i 2202 (XXI) de 16 de desembre de 1966, que condemnen expressament com a crims contra la humanitat la violació dels drets econòmics i polítics de la població autòctona, per una part, i la política d'apartheid, per altra,
Recordant les resolucions del Congrés Econòmic i Social de les Nacions Unides 1074 D (XXXIX) de 28 de juliol de 1965 i 1158 (XLI) de 5 d'agost de 1966 relatives al càstig del criminals de guerra i de les persones que hagin comès crims de lesa humanitat,
Observant que en cap de les declaracions solemnes, instruments o convencions per a l'enjudiciament i el càstig dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat s'ha previst limitació en el temps,
Considerant que els crims de guerra i els crims de lesa humanitat figuren entre els delictes de dret internacional més greus,
Convençuts que la repressió efectiva dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat és un element important per prevenir aquests crims i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals, i pot fomentar la confiança, estimular la cooperació entre els pobles i contribuir a la pau i la seguretat internacionals,
Advertint que l'aplicació als crims de guerra i als crims de lesa humanitat de les normes de dret intern relatives a la prescripció dels delictes ordinaris suscita greu preocupació en l'opinió pública mundial, ja que impedeix l'enjudiciament i el càstig de les persones responsables d'aquest crims,
Reconeixent que és necessari i oportú afirmar que en dret internacional, per mitjà de la present Convenció, el principi de la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat i assegurar-ne l'aplicació universal,
Convenen:

Article I
Els crims següents són imprescriptibles, qualsevol que sigui la data en què s'hagin comès:
Els crims de guerra segons la definició donada en l'Estatut del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg, de 8 d'agost de 1945, i confirmada per les resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides 3 (I) de 13 de febrer de 1946 i 95 (I) d'11 de desembre de 1946, sobretot les "infraccions greus" enumerades en els Convenis de Ginebra de 12 d'agost de 1949 per a la protecció de les víctimes de la guerra;
Els crims de lesa humanitat comesos tant en temps de guerra com en temps de pau, segons la definició donada en l'Estatut del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg,de 8 d'agost de 1945, i confirmada per les resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides 3 (I) de 13 de febrer de 1946 i 95 (I) d'11 de desembre de 1946, com també l'expulsió per atac armat o ocupació i els actes inhumans deguts a la política de l'apartheid i el delicte de genocidi definit en la Convenció de 1948 per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi dins i tot si aquests actes no constitueixen una violació del dret intern del país en què s'hagin comès.

Article II
Si es comet cap dels crims esmentats en l'article I, les disposicions de la present Convenció s'aplicaran als representats de l'autoritat de l'Estat i als particulars que hi participin com a autors o còmplices o que incitin directament a la perpetració de qualcun d'aquests crims, o que conspirin per cometre'ls, qualsevol que sigui el seu grau de desenvolupament, com també als representants de l'autoritat de l'Estat que en tolerin la perpetració

Article III
Els Estats Parts en la present Convenció s'obliguen a adoptar totes les mesures internes que siguin necessàries, legislatives o de qualsevol altre ordre, amb la finalitat de fer possible l'extradició, conforme al dret internacional, de les persones a què es refereix l'article II de la present Convenció.

Article IV
Els Estats Parts en la present Convenció es comprometen a adoptar d'acord amb els seus respectius procediments constitucionals, les mesures legislatives o d'altra índole que siguin necessàries perquè la prescripció de l'acció penal o de la pena, establerta per llei o d'una altra manera, no s'apliqui als crims esmentats en els articles I i II de la present Convenció i, en cas que existeixi, sigui abolida.

Article V
La present Convenció estarà oberta fins al 31 de desembre de 1969 a la firma de tots els Estats Membres de les Nacions Unides o membres de qualsevol organisme especialitzat o de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, com també de tot Estat Part en l'Estatut del Tribunal Internacional de Justícia de qualsevol altre Estat convidat per l'Assemblea General a ser part de la present Convenció.

Article VI
La present Convenció està subjecta a ratificació i els instruments de ratificació es dipositaran en poder del secretari general de les Nacions Unides.

Article VII
La present Convenció quedarà oberta a l'adhesió de qualsevol dels Estats mencionats en l'article V. Els instruments d'adhesió es dipositaran en poder del secretari general de les Nacions Unides.

Article VIII
La present Convenció entrarà en vigor en norantè dia següent a la data en què hagi estat dipositat en poder del secretari general de les Nacions Unides el desè instrument de ratificació o d'adhesió.
Per a cada Estat que ratifiqui la present Convenció on s'hi adhereixi després d'haver estat dipositat el desè instrument de ratificació o d'adhesió, la Convenció entrarà en vigor el norantè dia següent a la en què aquest Estat hagi dipositat el seu instrument de ratificació o d'adhesió

Article IX
Una vegada transcorregut un període de deu anys comptador de la data en què entri en vigor la present Convenció, tot Estat Part podrà sol.licitar en qualsevol moment la revisió de la present Convenció mitjançant notificació per escrit adreçada al secretari general de les Nacions Unides.
L'Assemblea General de les Nacions Unides decidirà sobre les mesures que s'hagin de prendre, si és el cas, en relació a aquesta sol.licitud.

Article X
La present Convenció es dipositarà en poder del secretari general de les Nacions Unides.
El secretari general de les Nacions Unides farà arribar còpies certificades de la present Convenció a tots els Estats esmentats a l'article V.
El secretari general de les Nacions Unides comunicarà a tots els Estats mencionats a l'article V:
Les firmes posades a la present Convenció i els instruments de ratificació i adhesió dipositats d'acord amb les disposicions dels articles V,VI i VII;
La data en què la present Convenció entrarà en vigor d'acord amb el que disposa l'article VIII;
Les comunicacions rebudes d'acord amb el que disposa l'article IX;

Article XI
La present Convenció, els textos xinès, espanyol, francès, anglès i rus de la qual són igualment autèntics, durà la data del 26 de novembre de 1968.
EN FE DE QUÈ, els subscrits, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat la present Convenció.

Edició inclosa a "Drets humans, recopilació dels principals textos relacionats amb la protecció dels drets fonamentals dels éssers humans". Consell de Mallorca, 1998.