AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > documentació > documents sobre dh > declaració virginia
 Documents històrics
Declaració de Drets del bon poble de Virgínia
12 de juny de 1776
Declaració de drets formulada pels representants del bon poble de Virgínia, reunits en assemblea plenària i lliure; drets que pertanyen a ells i a la seva posteritat, com a base i fonament del govern.

1 Que tots el homes són per naturalesa igualment lliures i independents i tenen certs drets innats, dels quals, quan constitueixen una societat, no poden privar o desposseir a la seva posteritat per cap pacte, això és: el gaudir de la vida i de la llibertat, amb mitjans d'adquirir i posseir la propietat i obtenir la felicitat.

2 Que tot poder és inherent al poble i, en conseqüència, procedeix d'ell; que els magistrats són els seus mandataris i servidors i en tot moment responsables davant d'ell.

3 Que el govern està o ha de ser instituït en funció del benefici, protecció i seguretat de tot el poble, nació o comunitat; que de les diferents formes i sistemes de govern la millor és la que és capaç de produir el més gran grau de felicitat i seguretat, i la més segura contra el perill de la mala administració; que quan qualsevol govern sigui incapaç de dur a terme, o contrari, a aquests propòsits, una majoria de la comunitat té el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo o abolir-lo de la manera que es jutgi més convenient de cara a la seguretat pública.

4 Que cap home o grup d'homes té dret a percebre de la comunitat emoluments o privilegis exclusius o especials, sinó solament en consideració a serveis públics prestats, els quals, en no poder ser transmesos, fan que tampoc no siguin hereditaris els càrrecs de magistrat, legislador o jutge.

5 Que els poders legislatiu i executiu de l'Estat han d'estar separats i distingir-se del judicial, i que els membres dels dos primers poders han de ser conscients de les càrregues del poble, participar en elles i abstenir-se d'imposar-li mesures opressives; que en períodes determinats han de tornar a la seva condició privada, al cos social d'on procedien, i les seves vacants s'hauran d'omplir mitjançant eleccions freqüents, justes i regulars, en les quals es puguin tornar a elegir a tots o part dels antics membres, segon ho disposin les lleis.

6 Que les eleccions de representants del poble en assemblea han de ser lliures; que tots els homes que demostrin suficients proves de permanent interès per la comunitat i de vinculació amb ella  han de posseir el dret de sufragi; que no poden ser sotmesos a contribució, ni privats de la seva propietat per raons d'utilitat pública sense el seu consentiment, o dels seus representants així elegits; ni estaran obligats per cap llei a la qual, de la mateixa manera, no hagin consentit en funció del bé públic.

7 Que tota la facultat de suspendre les lleis o l'execució de les lleis  per qualsevol autoritat, sense els consentiment dels representants del poble, és perjudicial per als seus drets i no ha d'exercir-se.

8 Que en tot el procés criminal, l'acusat té dret a saber la causa i naturalesa de l'acusació, a ser acarat amb els seus acusadors i testimonis, a demanar proves al seu favor i a ser jutjat ràpidament per un jurat imparcial de dotze homes del veïnat, sense el consentiment unànime del qual no podrà considerar-se culpable. Tampoc se'l pot obligar a testificar contra ell mateix. Ningú no serà privat de la seva llibertat, excepte per mandat de la llei del país o per judici dels seus iguals.

9 No s'exigiran fiances excessives ni s'imposaran multes excessives ni s'infligiran càstigs  cruels o inusitats.

10 Que són cruels i opressors i no han de ser consentits els actes judicials generals en els quals es mani a un funcionari o agutzil el registre de llars sospitoses sense proves d'un fet comès, o la detenció d'una persona o persones sense identificar-les pels seus noms, o que el delicte no s'especifiqui clarament i no es demostri amb proves.

11 Que en litigis relatius a la propietat i en plets entre particulars, l'antic judici per jurat de dotze homes és preferible a qualsevol altre i s'hauria de considerar sagrat.

12 Que la llibertat de premsa és un dels grans baluards de la llibertat i no pot ser mai restringit a menys que no sigui per governs despòtics.

13 Que una milícia ben reglamentada integrada per persones ensinistrades en les armes constitueix la defensa natural i segura d'un Estat lliure; que haurien d'evitar-se en temps de pau els exèrcits permanents, com a perillosos per a  la llibertat; i en tot cas les forces armades  estaran estrictament subordinades al poder civil i sota el seu mandat.

14 Que el poble té dret a un govern uniforme i, per tant, cap govern separat o independent del de Virgínia pot erigir-se o establir-se dintre dels seus límits.

15 Que cap govern lliure, ni els beneficis de la llibertat, poden conservar-se en cap poble sinó mitjançant una ferma adhesió a la justícia, la moderació, l'austeritat i la virtut, i mitjançant el freqüent recurs als principis fonamentals.

16 Que la religió o els deures que pesin envers el nostre creador i la manera de complir-los, solament poden regir-se per la raó i la convicció, no per la força o la violència; en conseqüència tots els homes tenen igual dret al lliure exercici de la religió d'acord amb el dictamen de la seva consciència, i és deure recíproc de tots el practicar la paciència, l'amor i la caritat cristianes.

Segons les versions publicades a "Textos fundamentales para la historia", Alianza Editorial, 1982, i "El reconeixement dels drets humans des de l'antiguitat fins avui", Associació per a les Nacions unides a Espanya, 1998