Videojocs i valors

AI Catalunya
Grup d'educació

principal

objectius

temes

mapa

> principal > temes > videojocs > comunicat 4-1-2006

Videojocs

Quins valors transmeten?

Comunicat de premsa, 4-1-2006

Menors i drets humans, responsabilitats en joc
Nou Informe d'Amnistia Internacional sobre la falta de protecció dels menors davant els videojocs que es comercialitzen a Espanya.
Amnistia Internacional denuncia la falta d'implicació de l'Estat espanyol en la protecció dels drets de la infància davant el mercat de videojocs amb continguts no recomanats per a menors i especialment en aquells classificats per a majors de 18 anys que desenvolupen temàtiques que banalitzen les violacions dels drets humans. Per a l'organització, el Govern espanyol incompleix els seus compromisos internacionals en matèria de protecció dels drets de la infància en permetre aquesta situació.
Aquesta és la principal conclusió de l'informe que avui presenta Amnistia Internacional, "Espanya: Menors i drets humans, responsabilitats en joc. La protecció dels drets de la infància està en mans de la voluntarietat de les empreses que comercialitzen els videojocs".
Els canals d'accés i els punts de venda a l'Estat espanyol no disposen de mesures per tal de controlar l'accés dels menors als videojocs. La seva venda es concreta en una recomanació per part de les empreses productores que assumeixen el deure de protegir el menor de forma "voluntària" amb un codi d'autoregulació. No hi ha cap llei que reguli els punts de venda de videojocs, a diferència d'altres estats com Alemanya" assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.
L'organització ha estudiat les mesures existents a Espanya per controlar l'accés dels menors als videojocs, el contingut dels quals pugui ser perjudicial per al seu desenvolupament, i destaca que ni la legislació autonòmica en matèria de protecció del menor, ni el codi d'autoregulació de la pròpia indústria -a través del sistema de classificació per edat PEGI (Sistema Paneuropeu d'Informació sobre Jocs)-, garanteixen el compliment de la responsabilitat de protegir els menors adquirida per l'Estat espanyol amb la signatura i ratificació de la Convenció dels Drets del Nen i altres tractats internacionals.
"Amnistia Internacional posa l'accent en el deure que té l'Estat espanyol de protegir els drets de la infància, així com de vetllar pel compliment dels drets humans, establint les mesures oportunes per a l'eliminació de qualsevol forma de discriminació, d'acord amb els compromisos internacionals adquirits. No pot eludir aquest deure en els videojocs i menys deixar-lo en mans de la voluntarietat de les empreses" afirma Esteban Beltrán.
La principal recomanació d'aquest informe és la creació d'un marc legislatiu estatal per a la regulació de tot allò relatiu a la producció, distribució, venda, publicitat i promoció dels videojocs, entenent-los com un producte més en el mercat que requereix de tota la informació i mesures necessàries per a un consum responsable i protector dels drets de la infància.
Buit legal a Internet i als mòbils
A més, l'organització assenyala la seva preocupació pel buit de regulació a Internet i a la telefonia mòbil, dos canals per a la descàrrega de videojocs cada vegada més atractius i accessibles per als menors. En altres països, com França o Regne Unit, sí que existeix regulació per a almenys algun d'aquests canals.
Absència de legislació estatal
Amnistia Internacional ja va denunciar en informes anteriors sobre aquesta matèria que l'Estat espanyol no compta amb una legislació específica per regular l'accés dels menors als videojocs no recomanats per a la seva edat. Malgrat l'obligació de l'Estat de desenvolupar mesures davant qualsevol situació que posi de manifest l'especial vulnerabilitat dels menors com, per exemple, en la seva condició d'usuari i consumidor de productes com els videojocs, tota la legislació desenvolupada referent a això es limita al marc de les comunitats autònomes.
L'organització ha valorat positivament la creació d'un Grup de Treball Interministerial per part del Govern espanyol per a l'elaboració d'un informe sobre la situació de la regulació i control dels videojocs a nivell estatal, però de moment no ha rebut cap resposta del Govern sobre la valoració d'aquest informe i les iniciatives previstes per abordar aquest assumpte.
Falta d'aplicació de la legislació autonòmica
La legislació autonòmica, com ja denunciava Amnistia Internacional en el seu últim informe sobre aquest tema, "Amb la violència vers les dones no s'hi juga", peca de falta de concreció en molts casos, i de compliment o d'informació, en uns altres.
De les 17 comunitats autònomes, ja en el passat informe es denunciava que sis posseeixen una legislació ambigua sobre la protecció del menor en l'accés a videojocs amb continguts perjudicials, i dues comunitats autònomes, Illes Balears i el País Basc, no tenien cap legislació referent a això. En aquest sentit, Amnistia Internacional ha acollit amb satisfacció l'aprovació pel parlament basc de la Llei sobre Atenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència.
No obstant això, com es va denunciar ara fa un any, l'organització ha comprovat que continuen sense desenvolupar-se reglaments per a l'aplicació d'aquestes lleis, i que tampoc s'han activat mecanismes de seguiment que garanteixin la seva correcta aplicació.
Regulació confusa, insuficient i voluntària
Avui, l'única regulació estatal dels videojocs són els mecanismes disposats pel sector del software d'entreteniment a través d'un codi d'autoregulació, al qual s'adhereixen les empreses de forma voluntària. Amnistia Internacional adverteix de l'aplicació parcial del Codi PEGI a Espanya, d'acord amb els compromisos recollits en el Codi de Conducta de la Indústria Europea del Software Interactiu, i les consegüents llacunes de regulació. Tot això permet que els drets dels menors i els drets humans quedin reduïts a un exercici voluntari de "bones pràctiques" per part de les empreses.
"La classificació dels videojocs és poc rigorosa, voluntària, confusa i no existeixen garanties reals per tal què els menors no accedeixin a continguts que poden perjudicar-los. Els adhesius no informen de forma clara dels continguts del producte" continua Beltrán.
Amnistia Internacional sol.licita a les autoritats espanyoles que els videojocs siguin tractats com un producte de mercat que inclogui tota la informació necessària sobre els seus continguts, així com la referència a un organisme encarregat d'atendre les reclamacions del consumidor.
A més, les icones d'informació que posseeixen els videojocs són insuficients per tenir un coneixement aproximat del contingut del producte. Amnistia Internacional ha comprovat que la majoria dels videojocs que es venen en comerços només tenen l'etiqueta de categoria d'edat; no sempre apareix acompanyada de l'etiqueta sobre els criteris que determinen aquesta classificació; i quan ho fa, es tracta de dibuixos la correcta interpretació dels quals no és fàcil. L'absència de text informatiu en la pròpia caràtula del videojoc s'uneix a la inexistència en els punts de venda de cartells informatius sobre l'existència del Codi PEGI, els seus objectius o els seus criteris de classificació.
L'organització ha constatat que en plena campanya nadalenca els punts de venda d'afluència massiva no disposen ni de cartells, ni de fullets informatius sobre el Codi PEGI per garantir una mínima informació a tots els consumidors i usuaris de videojocs.
Publicitat i promoció en revistes especialitzades
Malgrat la Llei General de la Publicitat, l'anàlisi de revistes de videojocs especialitzades posa de manifest que aquestes publicacions, a l'abast de tots els públics, en primer lloc incompleixen el codi d'autoregulació PEGI; i en segon lloc poden ferir la sensibilitat del menor amb una publicitat i un desenvolupament de notícies que normalitzen i banalitzen els abusos contra els drets humans.
Així mateix, les revistes especialitzades regalen amb la seva compra "DEMOS" que ofereixen l'oportunitat de jugar pantalles soltes de videojocs classificats per a majors d'edat. Les vies de disponibilitat d'aquests jocs per als menors són múltiples i sense cap tipus de control.