Convenció sobre els Drets de l'Infant

1923.   La Unió Internacional «Save the Children» redacta i aprova la Declaració dels Drets de l'Infant comunament anomenada Declaració de Ginebra: una declaració en cinc punts que conté els principis bàsics de protecció de la infància.

1924.   La cinquena assemblea de la Societat de Nacions aprova la Declaració de Ginebra i proposa que els països membres es guiïn pels seus principis.

1948. L'Organització de les Nacions Unides, acabada de crear, aprova un text de la Declaració lleugerament ampliat.

1959. L'Assemblea General de l'ONU promulga el 20 de novembre una nova Declaració dels drets de l'infant en deu punts.

1978.   El Govern de Polònia proposa la primera versió d'una Convenció relativa dels drets de l'infant.
1979  Any Internacional de l'Infant. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides examina la proposta de Polònia i crea un grup de treball encarregat de revisar-la i presentar un text final.

1983. Diverses organitzacions no governamentals formen un Grup Ad Hoc d'ONG a fi de contribuir de la manera més eficaçment possible a les tasques del Grup de treball de les Nacions Unides. Durant els anys següents, les ONG exerceixen un impacte sense precedents en la formulació de la Convenció.

1989.   El Grup de treball presenta el projecte definitiu a la Comissió de Drets Humans. El 20 de novembre, trenta anys dia per dia després de la Declaració del 1959, l'Assemblea General de l'ONU adopta la Convenció sobre els Drets de l'Infant.