Principal > Documents > Convenció sobre els Drets de l'Infant >

Convenció sobre els Drets de l'Infant


Característiques de la Convenció
La Convenció és el primer instrument internacional jurídicament vinculant que s'ocupa de forma específica dels drets dels infants, tot i que existeixen altres normes internacionals de drets humans que s'apliquen igualment a adults i infants.

A diferència de la majoria de les altres normes internacionals que estableixen un conjunt de drets concrets, la part substantiva de la Convenció abasta un ampli espectre de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, afirmant així la naturalesa universal, indivisible i interdependent dels drets humans. Algunes de les disposicions de la Convenció reconeixen l'aplicabilitat al nen de normes ja existents, però en general, els seus redactors van tractar de formular els articles de forma que tinguessin en compte les necessitats específiques i possiblement diferents de l'infant.

La Convenció fixa els seus principis en un Preàmbul i es desenvolupa en 54 articles, dividits en tres parts.

Encara que la Convenció reconeix el dret de la família a proporcionar una orientació adequada a l'infant, subratlla la idea de l'evolució de les facultats de l'infant i li reconeix el dret a expressar la seva pròpia opinió i a ser escoltat en els procediments judicials o administratius que l'afectin.

Són notables les innovacions en l'àrea dels drets econòmics, socials i culturals. En concret, la Convenció estableix salvaguardes per als procediments d'adopció, i el dret de l'infant a estar protegit dels perills de la venda o el comerç de la seva persona, l'ús il·lícit dels estupefaents, de l'explotació laboral, sexual i d'altra índole. Entre els drets que es reafirmen figuren els relatius a un nivell de vida adequat, a la salut física i mental, a la seguretat social i a l'educació.

No obstant això, encara que algunes de les disposicions sobre drets civils i polítics de la Convenció amplien la legislació internacional vigent, unes altres reafirmen, de vegades d'una forma menys completa, drets ja previstos en altres tractats internacionals, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció contra la Tortura.

Malgrat que segurament sigui inevitable que la Convenció, com text de consens que és, no sempre reflecteixi l'estàndard més desitjable, sí és de lamentar que en determinades àrees no estigui a l'altura de certs principis ja establerts.

Sobretot, la Convenció no estableix quins drets no poden ser mai suspesos (o derogats) pels Estats, ni tan sols en situació d'emergència pública que posi en perill la vida d'una nació. Aquestes clàusules de no derogació sí estan contingudes, en canvi, en altres tractats internacionals de drets humans (com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció contra la Tortura).

En canvi, la Convenció sí incorpora el principi d'aplicar les normes nacionals o internacionals vigents quan aquestes siguin més efectives que les disposicions de la Convenció de cara a garantir l'interès superior de l'infant.


torna a l'inici