AI Catalunya Grup d'educació

Una de les grans aportacions a la construcció de l'ètica i la justícia és la del poble jueu. A l'Antic Testament, de forma especial a través dels seus profetes, es fan rellevants declaracions que exhorten a actuar amb justícia i a comportar-se fraternalment.

"Ai d'aquells que dicten lleis iniqües, ai d'aquells que escriuen sentències injustes, que neguen la justícia als febles i prenen els seus drets als pobres del meu poble, espolien les vídues i despullen els orfes."
Isaïes 10, 1-2
"Estimeu també l'estranger, perquè estrangers vau ser a la terra d'Egipte."
Deuteronomi, 10,19
"No et venjaràs ni odiaràs els fills del teu poble. Estimaràs el proïsme com a tu mateix."
Levític, 19
"Si el teu enemic té fam dóna-li pa per a menjar, i si té set dóna-li aigua per a beure".
Proverbis, XXV, 21.

Però el text més difós de l'Antic Testament és Els Deu Manaments, considerat pel cristianisme com el germen de les modernes declaracions de drets humans. José Antonio Marina es refereix així als Deu Manaments:

"En el decàleg cal distingir entre preceptes exclusivament religiosos i preceptes ètics. (...) Els mandats religiosos són: estimar Déu, honrar el seu nom, santificar les seves festes. Els altre són ètics. Honrar els pares, no matar, no robar, no mentir, no cobejar els béns aliens, són preceptes admesos per totes les morals. (...) Aquesta distinció entre preceptes religiosos i ètics es veu amb molta claredat en el resum que en fa el cristianisme: els deu manaments es redueixen a dos: estimar Déu (religiós) i estimar el proïsme (ètic)."
www.dios.com.ar/notas1/enigmas/conjeturas/mandamientos/mandamientos.htm (2007)

El poble jueu, com tots els de l'antiguitat, també coneixia l'esclavitud. Però per a mitigar els seus efectes sobre aquells que la patien, tenia establert el Jubileu, una mesura destinada a posar un límit a la condició d'esclau (el Jubileu a més contemplava altres mesures socials, com la durada sobre la propietat de la terra):

"Aquestes són les lleis que els proposaràs. Si compressis serf hebreu, sis anys servirà; però al setè sortirà lliure, de franc."
Antic Testament. Èxode. Capítol XXI

Però d'aquesta mesura, com ja es dedueix de la cita anterior, només se'n podien beneficiar els hebreus:

"Pel que fa als esclaus i a les esclaves que tindràs, els comprareu de les nacions del vostre voltant. També en podreu comprar d'entre els fills dels forasters que resideixin amb vosaltres i d'entre les seves famílies que viuen amb vosaltres i que han tingut fills a la vostra terra; podreu tenir-los en propietat. Podreu també donar-los als vostres fills en propietat després de vosaltres, per fer-vos servir per ells perpètuament."
Antic Testament. Levític. Capítol XXV, 44-46
Edició virtual de la Bíblia de Montserrat

L'aparició del cristianisme és una altra important fita històric en el desenvolupament dels drets humans. Hereu de la tradició judaica i influenciat per l'estoicisme, a partir dels ensenyaments de Jesús de Natzaret, insisteix i aprofundeix en la idea de la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans.

"No hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, serf ni lliure, sinó que Crist és el tot i està en tots".
Pau de Tars, Epístola als colossencs
"Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix (...) estimar el proïsme com a un mateix és molt millor que tots els holocausts i sacrificis."
Marc, 12, 31-33

Seguint el que era habitual en aquells temps, no denuncia l'existència de l'esclavitud, sinó el fet que els esclaus no siguin tractats dignament: el cristiansme rebutja la violència, no insta a la revolta social davant les injustícies. No obstant, al posar l'èmfasi en la igualtat entre totes les persones va resultar atractiu per a les classes més desfavorides, entre les que va aconseguir els primers adeptes.

La seva difusió va ser inicialment lenta (considerada pels romans com una secta més del judaisme, no li van donar importància). Però la seva implantació es va accelerar a partir del segle II fins a aconseguir ser la religió oficial de l'Imperi Romà a la fi del segle IV. El cristianisme havia passat de ser perseguit (de Neró fins a Dioclecià) a perseguir llavors els pagans (els practicants de les antigues religions) i els heretges (els seguidors de les sectes que sorgien dintre del cristianisme).

Més tard, a principis del segle VII Mahoma comença a divulgar l'Islam, la qual cosa suposa un procés d'humanització dels costums de les societats del Nord d'Àfrica. Va insistir en la igualtat dels éssers humans proclamada pel cristianisme:

"Tots els homes són iguals, com ho són les dents d'una pinta."
"Com podria ser beneïda la nació en la qual no hi hagués justícia per al feble contra el fort?"
Mahoma. Hadit (Dites del Profeta)
www.icrc.org/web/spa/sitespa0.nsf/htmlall/6GUKCV?OpenDocument&style=custo_print (2007)

En relació amb l'esclavitud, l'Alcorà també l'admet, però al mateix temps considera meritori l'alliberament d'un esclau en determinades circumstàncies, ja sigui com a expiació d'un pecat o com una acció noble encaminada a seguir una vida més digna i arribar així el paradís.

"Déu no us castigarà per l'exageració dels vostres juraments; però sí que us castigarà si no compliu el que heu acordat. L'expiació d'aquest perjuri serà alimentar deu pobres amb una alimentació com la forniu als vostres; o vestir deu pobres; o alliberar un esclau."
L'Alcorà. Sura V
www.cedt.org/coran.htm (2007)

L'Islam, igual que el cristianisme i totes les grans religions, s'interpretarà i viurà de formes diferents, en ocasions defensant principis progressistes (la igualtat entre els éssers humans, la reivindicació d'un respecte més gran envers la dona, etc.), mentre que en altres ocasions, basant-se també en els seus textos sagrats, impulsarà el expansionisme violent, la intolerància religiosa, la misogínia, l'homofòbia, l'esclavitud, etc. Les diferents branques de l'Islam (el mateix que les diferents branques o esglésies del cristianisme o d'altres religions), així com els corrents dominants en cadascuna d'aquestes branques en els diferents moments històrics, en moltes ocasions obligaran a tenir en compte molts matisos a l'hora d'intentar valorar la seva aportació (sense negar-la) a la construcció d'un món regit pel respecte als drets de les persones.