AI Catalunya Grup d'educació

Mentre al voltant del Mediterrani es desenvolupen les cultures egípcia, mesopotàmica, grega i romana (al mateix temps que neixen les grans religions monoteistes), a l'Índia i la Xina sorgeixen també grans pensadors que contribueixen a la transformació d'aquelles societats.

Buda (ca 560-480 aC) qüestiona en els seus ensenyaments el sistema de castes associat al hinduisme, la tradició religiosa ja llavors dominant a l'Índia (segons l'hinduisme, existeixen quatre castes o classes socials, determinades pel naixement, a les quals cal afegir els dalits o intocables, de classe tan baixa que estaven exclosos del sistema de castes). Amb una influència inicial sobre l'Índia, després el budisme s'estendrà amb gran força per la Xina.

"No facis mal als altres amb allò que et causa dolor a tu mateix."
"Estem en aquest món per a conviure en harmonia. Aquells que ho saben no lluiten entre ells."
"Més que mil paraules inútils, en val una de sola que atorgui pau."
"No cregueu res pel simple fet que molts ho creguin o fingeixin que ho creuen; cregueu després de sotmetre-ho al dictamen de la raó i a la veu de la consciència."
Cites atribuïdes a Buda

Contemporani de Buda, Confuci (551-479 aC) va tenir una influència determinant a la Xina. Els seus ensenyaments van donar lloc al confucianisme.  Entre altres coses exhortava el bon govern (l'exercici de la caritat i la justícia), al mateix temps que promulgava el respecte a la jerarquia, aspecte aquest que va facilitar que acabés convertint-se en la religió oficial de l'estat. Per a Confuci, en tota societat han d'existir bones relacions entre els governants i els súbdits, entre el marit i la dona, entre el pare i el fill, ja que aquesta harmonia és la forma d'arribar a una societat pròspera.

"Aquell que procura assegurar el benestar aliè, ja té assegurat el propi."
"On hi ha educació no hi ha distinció de classes."
"En un país ben governat, la pobresa és una cosa que avergonyeix. En un país mal governat, la riquesa és una cosa que avergonyeix."
Cites atribuïdes a Confuci, contingudes en les Analectes (les xerrades recollides pels seus deixebles).

Un altre referent a tenir en compte és el Tao Te King, atribuït a Lao Tse (segons la tradició xinesa va viure al segle VI aC). Els 81 capítols del llibre estan dedicats a exposar la transmissió de la idea de Tao (el camí de la virtut), la manera d'obrar de l'home savi i els consells que han de seguir els governants per a actuar amb aquesta saviesa. La seva influència en la cultura xinesa va ser molt important: posant l'èmfasi en la individualitat i l'espontaneïtat de les persones, va exercir de contrapunt a la insistència del confucianisme en els aspectes més organitzatius i rituals de la societat.

"El camí del Cel pren a qui té massa i dóna a qui no té suficient."
"El camí de l'home és diferent: pren a qui té necessitat i dóna a qui li sobra."
"Qui té de sobres i ho ofereix al món?"
"Només l'home del Tao."
Tao Te King, capítol 77
"El Tao del Cel és beneficiar sense danyar."
"El Tao del savi és actuar sense lluitar."
Tao Te King, últim capítol

La preocupació per l'administració de la justícia i el bon govern es manifestarà al seu torn en diferents obres pertanyents a les cultures que es desenvolupaven a l'Índia i la Xina:

"Quin resultat té el govern per la força? La resposta és que, lògicament, el gran atacarà el petit, la majoria maltractarà la minoria, el llest enganyarà l'innocent, els patricis menysprearan els plebeus, els rics subestimaran els pobres i els joves robaran els vells."
Escola de Mo-Tseu. Xina (S. IV aC)
"El rei ha de nomenar com a jutges persones que hagin estudiat a fons les escriptures, que coneguin bé el Dharma, que siguin fidels a la veritat i mostrin imparcialitat amb el demandant i el demandat."
Yajnavalkya, Smritis, II. Índia (S. II a IV)

A l'antiga Índia, a més, es poden identificar elements precursors del que mil·lennis més tard seran les lleis modernes que intenten regular els conflictes armats (desenvolupades a partir de les Conferències de la Pau de L'Haia de 1899 i de 1907).

"Tret que participin en la guerra, no s'haurà de donar mort aquells que vagin a peu pels camins i no participin en el conflicte, els simples viatgers, els que estiguin menjant i bevent o dedicant-se a les seves activitats o ocupacions especials, els diplomàtics en missió i, per descomptat, els brahmans."
Codi de Manú (1r. mil·lenni aC, recopilació de lleis)