AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > documents > història de la infància > autoritat absoluta de l’adult
 Història de la infància
L'autoritat absoluta de l'adult

L’autoritat absoluta del “pater familias”, amo i senyor dels fills i les dones (fins i tot de les seves vides) no és discutida en l’antiguitat, i en les respectives legislacions es contempla aquest poder. Per exemple, el pare romà:
"... tenia el dret de vida i mort sobre els seus fills, i amb més raó la facultat d’imposar càstigs corporals; podia modificar a voluntat la seva condició personal; donar esposa al fill, cedir en matrimoni la néta; pronunciar el divorci dels seus fills, d’un o altre sexe; fer-los passar a una altra família en adopció; podia, fins i tot, vendre’ls."
H.S. Maine. El derecho antiguo. 1893 (citat per J.A. Marina a “La lucha por la dignidad”)
Malgrat que, amb el pas dels segles, aquesta situació s’ha anat suavitzant, amb o sense reconeixement explícit legal, l’ autoritat de l’adult sobre els menors ha estat una constant en totes les cultures, i la causa que les agressions a menors quedessin habitualment impunes o senzillament no tinguessin cap connotació delictiva.

La majoria dels temes que hem apuntat (abusos sexuals, mutilacions, infanticidis ...) S’han perpetuat al llarg dels temps precisament a causa de la falta de drets i de dignitat del menor, considerat només com un objecte, una propietat. Una propietat valorada exclusivament en funció del rendiment que se li podia treure (treball forçat, abús sexual...) o en funció del valor que se li assignava com la persona adulta en què acabaria convertint-se.

Els abusos emparats en l’autoritat absoluta de l'adult, malgrat les disposicions legals existents, continuen sent un problema actual, especialment en aquelles cultures o enclavaments socialment degradats.

Informació relacionada:
Menores maltratados. Luís Rojas Marcos
La patria potestas. Joan Miquel


torna a l'inici