Història de la infància
Introducció
La història dels drets de la infància no és, a grans trets, gaire diferent de la història dels drets humans en general: avanços lents, grans períodes d'estancament i, a vegades, retrocessos traumàtics marquen el seu desenvolupament. No és una història lineal i, en un mateix context històric, fins i tot en un mateix país o ciutat, han coexistit situacions antagòniques. És el mateix que passa en l'actualitat.Una de les grans paradoxes és que fa molt poc temps que el menor comença a ser considerat com a tal, i no en funció "de l'adult que haurà de ser". A tot el llarg de la història, la infància ha estat primordialment "el compàs d'espera" per a la vida adulta, i, per tant, sempre s'ha intentat escurçar aquesta etapa. L'objectiu ha estat sempre convertir, com més aviat millor, "aquesta cosa inútil" que és un nen, en un soldat, un artesà, un pagès. O una nena, en una esposa capaç de parir fills i educar-los, de treballar a la llar, en el camp, a la fàbrica...
Llums i ombres
En les planes que segueixen parlarem de la vulnerabilitat de la infància al llarg dels segles; de les agressions a què han esta exposades generacions de nenes i nens; de les conductes aberrants que se'ls ha obligat a adoptar, de les explotacions degradants que han patit, dels entorns hostils en què els ha tocat viure, o morir prematurament.Però la història de la infància no pot limitar-se a una llista de barbaritats; perquè és inimaginable una història de la humanitat en què l'atenció als fills hagi estat absent de forma sistemàtica i permanent. Perquè, hauríem sobreviscut com espècie de ser aquesta l'única realitat?
Aquestes agressions representen el conjunt de perills a què ha esta exposada la infància, però no la realitat única i absoluta dels menors al llarg de la història. La falta de drets i les agressions que en molts casos han patit no ha impedit que, entre els adults dels quals depenien, especialment les mares, no existís una atenció amorosa i sol.lícita cap als seus fills.
"Cada dia se acumulen més dades científiques que demostren que la bondat està programada en el nostre equipatge genètic (...) la història i el dia a dia demostren que la gran majoria d'homes i dones perseguim la convivència i la felicitat a través del poder de la solidaritat. El que passa és que no valorem la benevolència humana quotidiana perquè la donem per feta, i ni la història ni els mitjans de comunicació la consideren digna de menció."El context històric
Luís Rojas Marcos, Antídotos de la nostàlgia, Ed. Espasa Calpe, Madrid, 1999
S'ha de tenir present, també, que el progressiu accés a un nivell de vida millor facilita el reconeixement i el respecte de les necessitats i els drets dels éssers humans en general; també els propis de la infància. Per tant, no tindria sentit fer ara un judici sumaríssim sobre el tracte que s'ha donat als menors al llarg dels segles, en moments històrics i en societats i cultures determinades. Si el que volem és entendre (que no justificar) una realitat passada, no es pot oblidar el context històric.Però també seria un error, i greu, oblidar les lliçons de la història. És a dir, ignorar la necessitat de facilitar avui l'accés a la cultura i a un nivell de vida digne a tots els infants, nens i nenes, com a primera mesura per facilitar que tots els seus drets siguin respectats. Correspon a tothom aconseguir que aquesta aspiració es materialitzi i deixi de ser un somni.