Principal > Documents > La Declaració Universal - ÍNDEX

La Declaració Universal dels Drets Humans

Els drets humans en l'actualitat: cites breus


Contingut:
La importància de la Declaració Universal dels Drets Humans
La Declaració Universal, una declaració revisable?
Una declaració de valors occidentals?
Drets per a tots.
Drets i deures.
Drets i religions
Altres textos: drets humans, teories i definicions

La importància de la Declaració Universal dels Drets Humans


"Encara que de moment sigui una utopia, l'avanç assolit en el cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans no indueix al pessimisme. Però com diu Havel: la lluita per la llibertat de l'home no acaba mai."
Ernest Udina. La Vanguardia, 14-12-98

"El que importa, més enllà de les formulacions de la Declaració, és que constitueix un decàleg per a cinc milions d'individus. Observem-ho des d'aquesta perspectiva: ens adonarem que --malgrat totes les mancances i insuficiències-- ha tingut el gran mèrit de constituir un dels factors d'unificació de la humanitat."
Antonio Cassese. Los derechos humanos en el mundo contemporáneo. Ariel. Barcelona, 1991

"Amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 es va atorgar als drets dels individus un reconeixement jurídic internacional. Per primera vegada, als individus -independentment de la seva raça, religió, gènere, edat o qualsevol altra característica-- se'ls va garantir uns drets que podien oposar a les lleis estatals injustes o als costums opressius."
Michael Ignatieff. Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003

"Abans de 1948 només els Estats tenien drets reconeguts internacionalment. Aquell any --una espècie de nivell zero-- la Declaració Universal dels Drets Humans va garantir aquests drets als individus amenaçats per Estats o per costums opressors, és a dir, per les comunitats."
Thomas W. Laqueur. La imaginació moral i els drets humans (dins de "Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003)

"Avui els tenim tan incorporats al nostre vocabulari [els drets humans] que som incapaços de formular cap reivindicació de justícia sense basar-nos en ells. Aquest és ja, d'entrada, un gran triomf. Tots aquells que es lamenten que els drets 'no es compleixen' sembla que no valoren aquest fet: que ni tan sols qüestionin que s'haurien de complir."
Belén Altuna. El País, 10-12-2008

"La paradoxa que ha fet de la Declaració un text excepcional és que les incomptables violacions que ha patit i que, per desgràcia, segueix patint no han impedit que es consolidi com un referent moral del nostre temps i com un imperatiu capaç de transcendir les fronteres i les ideologies."
El País, editorial. 10-12-2008

Una Declaració revisable? 


"...(la DUDH) com a Pacte que és, és fruit del diàleg, la cessió i el compromís. És, per tant, a més, modificable. Potser d'aquí uns anys estarem immersos en un procés de canvi d'algun dels seus enunciats. Potser les societats ens obliguin a reconsiderar determinats aspectes del seu contingut. Potser hi haurem d'afegir alguns articles (...) La seva universalitat, interculturalitat i atemporalitat són discutibles. No estan en absolut garantides. Encara més: és possible que la seva revisió permanent sigui la millor garantia de la seva continuïtat (...) Les condicions del Pacte són mutables, és cert, però no la seva necessitat."
Miquel Osset, Los fundamentos de los derechos humanos desde la filosofia i el derecho. EDAI, 1998.

"Els drets no són una cosa que existeixi ja a la natura i que nosaltres ens limitem a descobrir, com els cromosomes o els continents. Els drets els creem nosaltres mitjançant les nostres convencions. Així que la pregunta rellevant no és "quins drets té tal criatura?", sinó "quins drets volem que tingui?"
Jesús Mosterin, professor del CSIC. El País, 29-8-99

"La Declaració Universal dels Drets Humans és un gran document, però no immillorable. Però és encertat no tocar-lo, i en canvi anar-lo completant amb convencions o pactes. Cal millorar les garanties del compliment dels drets humans i denunciar-ne les violacions. Sense la Declaració, la humanitat estaria molt més desemparada."
Joan Gomis, president de Justícia i Pau. El País, 10-12-98

Una declaració de valors occidentals? 


"Els prejudicis intel·lectuals contra els orígens occidentals del moviment dels drets humans han seguit dos grans corrents. Una va ser la crítica soviètica que titllava de "burgeses" les llibertats d'Occident; una crítica que es va esvanir amb la desaparició de la URSS. L'altra és la tendència recent a afirmar que l'èmfasi individualista dels documents sobre drets humans no permet l'expressió dels "valors asiàtics". Però es tracta d'un argument per justificar els governs autoritaris en la seva resistència a reconèixer drets que les seves poblacions desitgen."
Gabriel Jackson, El País Semanal, desembre de 1998

"D'altra banda, ja el 1993, a Viena, hi va haver una conferència, amb tot un moviment de països orientals i africans que van atacar la declaració molt violentament perquè era un text de valors occidentals, i van dir que no s'hi sentien vinculats (...) Xina, Índia, Iran... diuen que estan en contra dels valors d'Occident dissimulats rera el principi d'universalitat. I aquesta queixa pot ser que augmenti, per tant convindria replantejar-se tot el tema, no per canviar drets, sinó per aprofundir-los."
Antonio Marina. La Vanguardia, 4-12-98

"Cal revisar el seu contingut. Hi ha valors que no han perdut vigència, els relatius a la dignitat humana, però d'altres no són pròpiament universals, estan afectats per una determinada interpretació cultural (...) Per exemple, els que ara es refereixen a la família, a la nació, el treball, el progrés, etc., s'haurien de reconsiderar a la llum d'una visió autènticament universalista."
Norbert Bilbeny, professor de Filosofia Moral de la UB. La Vanguardia, 4-12-98

"Aquests drets (estan bé com estan) no han de ser un luxe d'Occident, s'han d'universalitzar. I practicar-se. Una declaració occidentalocèntrica? Doncs benvingut sigui l'occidentalocentrisme."
Miquel Porta Perales. La Vanguardia, 4-12-98

"L'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans va implicar persones vinculades a tradicions culturals d'Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àsia i Àfrica, i tradicions religioses com l'islam, el judaisme, el cristianisme occidental i ortodox, l'hinduisme i altres tradicions religioses. Des dels temps de la redacció dels primers documents, les proves a favor de la idea que moltes cultures poden coincidir en la defensa dels drets humans han anat augmentant."
Amy Gutmann (introducció a "Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003)

"Destacar els orígens europeus dels drets no implica protegir l'imperialisme cultural occidental. La prioritat històrica no confereix una superioritat moral. Com assenyala Jack Donnelly, la funció històrica de la Declaració Universal no va ser la de universalitzar els valors europeus sinó, en realitat, posar-ne algun --el racisme, el sexisme i l'antisemitisme, per exemple-- sota una prohibició perpètua."
Michael Ignatieff. Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003

Drets per a tots. 


"La gran revolució política del segle XXI serà, sense cap mena de dubte, el projecte d'estendre efectivament els drets humans a totes les persones (...) alguna cosa s'ha fet, queda molt encara per fer. Però si fracassem, el que ens espera no és una civilització diferent, sinó un barbàrie tecnificada, consumista  reforçada per la nefasta superstició que els humans ens hem de dedicar a cultivar les nostres diferències insolubles i no a protegir institucionalment la nostra humanitat comuna."
Fernando Savater, El País Semanal, desembre de 1998

"El darrer informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament diu que dels 4.400 milions d'habitants del planeta que habiten als països pobres, tres cinquenes parts no disposen de sanejament bàsic, la quarta part no té vivenda digna i 2.000 milions de persones pateixen anèmia. (...) 4.400 milions de persones volen saber si poder viure dignament és un dret que ha de garantir la comunitat internacional o una oportunitat de mercat."
Mariano Aguirre, El País Semanal, desembre de 1998. Director del Centro de Investigaciones pera la Paz

"La pobresa és per ella mateixa una violació de nombrosos drets humans bàsics."
Mary Robinson, alta comissionada de 'ONU per als drets humans. El País Semanal, desembre de 1998

Drets i deures. 


"De tota manera, avui hem de parlar sobretot d'obligacions humanes, perquè el nostre món no pot continuar tal com funciona (...) En una família tots sabem que a més de drets també tenim obligacions, per tant no és una cosa complicada d'entendre."
Jostein Gardner, La Vanguardia, 4-12-98

"El títol s'hauria d substituir per Declaració Universal dels Drets i Responsabilitats de la Persona."
Adela Cortina, catedràtica d'ètica de la Univ. de València.

"Els teus drets són els meus deures, els teus deures són els meus drets."
Pierre Cassin, un dels principals redactors del text de la Declaració

"La meva mare, que era ignorant però tenia un gran sentit comú, em va ensenyar que per fixar bé els drets és necessari un acord previ sobre els deures."
Gandhi, en una carta adreçada el 1947 a la ONU

"La pedra angular de tot l'edifici dels drets humans i de les llibertats proclamades a la Declaració –sense distinció d'ètnia, origen territorial o social, religió, llengua o cap altra condició o procedència– és el codi paral·lel de deures que comporta el seu exercici."
Xavier Guerrero. FCONGDH, nº 33, tardor 2008

"L'afany d'acumular drets ha soscavat i sufocat el sentit del deure."
Gregorio Marañón

Drets i religions. 


"(...) Un cas extrem el representa el manifest fet per la república iraniana, que considera que la Declaració Universal dels Drets Humans il.lustra una concepció laica de la tradició judeocristiana, que no pot ser aplicada pels musulmans (...) Aquesta posició, fora del cas dels extremistes islàmics, no és compartida ni de bon tros per tots els musulmans. Altres corrents consideren, al contrari, l'absoluta compatibilitat entre els drets de l'home i l'Islam."
Maria Àngels Roque, antropòloga. La Vanguardia, 17-1-95

"Tanmateix, aquesta Declaració té algunes limitacions (...) La més gran de totes és no fer referència a Déu com a autor dels drets humans. Això és degut probablement al fet que va sortir com una solució de compromís entre diverses concepcions de la vida."
Miguel Ángel Monge. Derechos humanos y cristianismo. MC, 1987

"Les Declaracions dels Estats Units van invocar el nom de Déu; la francesa va apel.lar a la Naturalesa i a la Raó. La Declaració de 1945 no ha pogut demanar ajuda ni a aquestes ni a Aquell. I prou que se'n van doldre alguns delegats de l'Assemblea General: el del Líban va proposar que s'esmentés que la família "està dotada pel Creador" de drets inalienables; els representants de Brasil, Països Baixos i Bèlgica van propugnar una referència a l'origen diví de l'home; però l'URSS s'hi va oposar, i el delegat de l'Índia va sostenir fermament que la Declaració s'havia de mantenir aliena a qualsevol posició religiosa o filosófica."
Antonio Cassese. Los derechos humanos en el mundo contemporáneo. Ariel,  Barcelona, 1991

"Quan s'estava redactant la Declaració Universal, l'any 1947, la delegació d'Aràbia Saudita va expressar les seves objeccions en particular contra l'Article 16, que fa referència al lliure consentiment al matrimoni, i contra l'Article 18, referit a la llibertat religiosa (...) Fent servir de pretext la seva objecció als Articles 16 i 18, la delegació saudita es va negar a ratificar la Declaració."
Michael Ignatieff. Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003

"El llenguatge evocador de compromisos amb un sistema particular de creences és absent de la Declaració Universal dels Drets Humans, i això no va passar per equivocació: després de tot, els redactors d'aquest instrument volien assegurar un suport universal en un món radicalment dividit per la tradició, la religió i, per sobre de tot, la ideologia."
Diane F. Orentlicher  (dins de "Los derechos humanos como política e idolatría. Paidós, Barcelona, 2003)


torna a l'inici