AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > tots som necessaris > la clau del voluntariat consisteix en no ser el protagonista
 La clau del voluntariat consisteix en no ser el protagonista
Tota la vida. Marta Marí, estudiant de Medicina, explica com la clau del voluntariat consisteix en no ser el protagonista
Luis Benvenuty. La Vanguardia (Viure BCN), 3-8-2013
La barcelonina de vint anys Marta Marí està en aquests moments a Lilongüe, a la capital d'un petit país africà anomenat Malawi, en una expedició solidària també composta per set persones més, donant un cop de mà perquè un gran hospital no se'n vagi en orris, pintant les parets i donant un respir a les infermeres d'allà.

A principis de juliol, pocs dies dabans de l'inici d'aquesta aventura de set setmanes, aquesta estudiant de Medicina del barri de Sant Gervasi explicava que el secret està en no pensar molt en un mateix, en no esperar grans gratificacions personals, en no confiar a canviar el món amb les pròpies mans. Fa un parell d'estius ja va estar a Perú, muntant un parell d'orfenats.

“Si viatges pensant que el que vas a fer marcarà un abans i un després –va explicar Marta poc abans de marxar–, que la gent s'acomiadarà de tu a l'aeroport donant-te un milió de gràcies, que canviaràs el món… doncs tot sortirà malament. La realitat és molt dura. En aquestes empreses tu ets el menys important. L'important és ajudar”.

I tota la resta, puntualitza, és fer turisme social. “L'important no és com et sentiràs tu, és com es sentiran els altres”. I per poder relegar-se un mateix a un segon pla, per de deixar de ser debò deixar el protagonista de la pròpia pel·lícula vital, cal aprendre el que de veritat és l'altruisme i la solidaritat, és a dir, el compromís, el compromís amb els altres.

La Marta explica que és voluntària des que tenia vuit anys, voluntària d'Ais, "Ajuda a la infància sense recursos", una entitat sense ànim de lucre dedicada a les persones que pateixen discapacitats mentals severes i a les seves famílies. Parlem de persones que requereixen d'atenció i cures durant les vint-i-quatre hores del dia, i de les persones que se n'ocupen un dia darrere l'altre.

Els caps de setmana Ais munta excursions de caràcter lúdic. Donen passejos, fan coreografies, s'ho passen de meravella en una discoteca. Una multitud de monitors i voluntaris aconsegueixen que el que podria convertir-se en una trista processó de cadires de rodes tingui un caràcter integrador, que propiciïn la barreja i els seus beneficiaris puguin de debò relacionar-se amb altres persones.

La Lourdes Arqués, la fundadora de l'entitat, explica que fins i tot els nens troben el seu paper, involucrant-se, buscant els cartrons dels rotllos de paper higiènic per confeccionar calendaris d'advent, aprenent que un no és sempre el més important.

I d'aquesta manera, conclou la fundadora d'Ais, un es va preparant a poc a poc per a altres empreses. Per passar-se tot un estiu en llocs on impera la necessitat. Aquest viatge a Malawi és un altre dels vessants d'Ais. “Per ser voluntari i viatjar al tercer món són necessaris coneixements tècnics, com ara els primers auxilis. Però primer cal forjar un caràcter”.

A la Marta no li va quedar al juliol cap assignatura pendent. Tornarà a Barcelona quan amb prou feines faltin tres o quatre dies perquè comenci el nou curs. Tanmateix, assegura que no sent que s'estigui sacrificant gens, que no sent que s'estigui perdent res. “De vegades em pregunten com puc trobar temps per a tot. Però és que jo en cap moment sento que estigui sacrificant-me, sacrificant una cosa per una altra”.
 


torna a l'inici