AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > materials > material d'AI > 4 propostes > catifes voladores > conte
 4 Propostes Didàctiques
  Conte: les catifes voladores
Adaptació lliure del conte "Las alfombras voladoras", de César Díaz.
Aquesta és la història d'un nen que es deia Iqbal.
Iqbal vivia a un poblet del Pakistan, un país que és al costat de l'Índia, a l'Àsia.
Ja de molt petit, Iqbal somniava amb les aventures d'Aladí, i en les de tots aquells personatges dels contes que sabien volar en les catifes voladores.

Al poble on vivia Iqbal les catifes eren una cosa molt important, perquè molta gent treballava en una fàbrica de catifes que hi havia.
Iqbal de vegades hi anava i, des de fora, s'encantava mirant la llana virolada acabada de tenyir quan l'estenien al sol. I quan veia les catifes ja acabades, somniava que vivia aventures fantàstiques damunt d'una catifa voladora. Iqbal era molt petit i tenia una fantasia exuberant.

Els pares d'Iqbal eren molt pobres. Un dia, la seva mare li va dir que hauria d'anar a treballar a la fàbrica de catifes, perquè el seu pare devia cèntims a l'amo de la fàbrica i no els hi podia tornar.
Iqbal veia el seu pare i la seva mare molt tristos, i ell estava desconcertat. No entenia que ho estiguessin, perquè pensava que era una sort poder anar a la fàbrica i fer ell també aquelles catifes tan meravelloses.

Al cap d'uns quants dies, l'amo de la fàbrica el va anar a buscar. Ell, llavors, veient la profunda tristesa dels seus pares, va tenir també com un mal pressentiment, i la por i la angoixa se li van ficar a dins.
Però, empassant-se les llàgrimes, es va haver d'acomiadar dels seus pares i marxar cap a la fàbrica.
Quan van arribar-hi, l'amo el va fer entrar a dins d'una nau, poc il·luminada i mal ventilada, on molts altres nens treballaven sense parar teixint catifes.

A partir de llavors, Iqbal gairebé no va veure més el sol. Era un nen, però tots els dies se'ls passava sencers  teixint catifes, movent els seus dits petits tan de pressa com podia, perquè si no anava de pressa l'amo s'enfadava.
Però, malgrat tot, Iqbal encara somniava; els seus somnis s'havien convertit en la única cosa agradable de la seva vida. Somniava despert mentre treballava, i s'imaginava que amb una d'aquelles catifes un dia s'escaparia volant de la fàbrica i s'enduria els seus pares cap a llocs llunyans i meravellosos.

A l'amo, però, aquestes coses no li agradaven gens. Deia que mentre Iqbal somniava despert els seus dits s'adormien, i que si els dits no treballaven de pressa trigava més a fer les catifes.
L'amo, quan Iqbal o els seus companys es distreien, els castigava severament; volia que Iqbal i tots els altres nens fessin moltes catifes i molt de pressa, i així ell guanyaria molts diners.

A Iqbal cada vegada se li feien més insuportables l'amo i la fàbrica. Fins que, un dia, es va escapar, ben decidit a no tornar-hi mai més.
Però Iqbal sabia que hi havia molts nens que continuaven treballant a la fàbrica de catifes. Ell llavors només tenia de 12 anys, però va començar a moure's, a protestar i a dir pertot arreu que era una vergonya que els amos de les fàbriques de catifes fessin treballar els nens d'aquella manera.

Iqbal, a més, va saber que, encara que fos un fet generalitzat el treball dels nens a les fàbriques de catifes, allò estava prohibit. Les lleis del seu país no ho permetien, i menys en aquelles condicions tan dures.
Mentrestant, hi va haver d'altres nens que, veient el seu exemple, també van començar a protestar. I Iqbal es va adonar que tornava a somniar en catifes voladores, només que llavors les catifes eren les seves protestes i les seves denúncies que, volant lliurement, s'anaven escampant arreu del país.

Però els amos de les fàbriques de catifes estaven molt enfadats. Ells estaven acostumats a tenir nens treballant a les fàbriques, pagant-los una misèria, o senzillament de franc, com Iqbal, per tal que paguessin els deutes de les seves famílies. I ara Iqbal ho volia impedir! A més, Iqbal estava animant a d'altres nens a protestar!
Sí, Iqbal estava a punt d'aconseguir fins i tot que el govern del seu país es veiés obligat a fer complir les lleis que no permetien el treball dels nens a les fàbriques de catifes!

El final d'aquesta història és molt trist:
Era un dia de festa. Iqbal va agafar la bicicleta i se'n va anar cap el riu, a trobar-se amb els seus amics.
Però no hi va arribar mai... perquè una bala assassina va tenyir de sang les seves catifes voladores.


torna a l'inici