(...)

De l'any 1938 es podria dir això: fins aquest any, per torturar calien alguns requisits, un permís per a cada sumari (tot i que s'obtenien fàcilment) (...) El 1937-1938 (...) la violència i la tortura van ser permesos, sense limitacions, als jutges d'instrucció, segons el seu propi criteri, d'acord amb les exigències del seu treball i la data establerta. Però no s'especificava el tipus de tortura, i estava permès introduir innovacions de tota mena.

El 1939, aquest permís ampli i general va ser retirat, i va caldre una altra vegada autorització per a torturar, i possiblement no s'aconseguia amb tanta facilitat (les amenaces, el xantatge, l'engany, el desgast per insomni i el calabós no van estar mai prohibits). Però ja des del final de la guerra (1), i durant els anys posteriors, van ser fixades categories de presos als quals estava permès aplicar una àmplia gamma de tortures.