Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem  de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.