--Digues, pare, què és el racisme?
--El racisme és un comportament bastant estès, comú a totes les societats, que desgraciadament s'ha tornat banal a molts països perquè arriba i ningú se n'adona. Consisteix a desconfiar de les persones que tenen característiques físiques i culturals diferents de les nostres, i fins i tot menyspreant-les.

--Quan dius "comú", vols dir "normal"?
--No. Que un comportament sigui corrent no vol dir que sigui normal. En general, l'home té tendència a desconfiar d'algú diferent d'ell, per exemple un estranger. És un comportament tan antic com l'ésser humà. És universal. I li passa a tothom.

--Si li passa a tothom, jo podria ser racista!
--D'entrada, la naturalesa espontània dels nens no és racista. Un nen no neix racista. Si els pares o els qui té més a la vora no li han ficat al cap idees racistes, no hi ha cap motiu pel qual ho hagi de ser. Si, per exemple, et fan creure que els qui tenen la pell blanca són superiors als qui la tenen negra, si prens seriosament aquesta afirmació, aleshores podràs tenir un comportament racista amb els negres.

--Què vol dir ser "superior"?
--Vol dir, per exemple, creure que pel fet de tenir la pell blanca algú és més intel.ligent que els qui la tenen d'un altre color, sigui negra o groga.

--Creus que em podria tornar racista?
--En el futur, tot és possible. Tot depèn de l'educació que rebis. Més val saber-ho i impedir-ho, és a dir, acceptar la idea que qualsevol nen o adult pot, un dia, tenir un comportament i un sentiment de rebuig amb algú que no li ha fet res però que simplement és diferent. Això passa sovint. Cadascú de nosaltres pot tenir, un dia, un mal gest, un mal sentiment. Ens irrita una persona que no ens és familiar, pensem que som millors que ella, tenim un sentiment de superioritat o d'inferioritat amb ella, la rebutgem no la volem com a veïna, i encara menys com a amiga, simplement perquè es tracta d'algú diferent.

[...]